CURSA DEL FAU 2012 -17-5-300

Diumenge dia 12 d'agost del 2012:
Avui, finalment i després de tres anys amb ganes de fer aquesta cursa, la disputaré, amb una diferència de fa tres anys, i és que en aquells moments m'ho mirava com un gran repte en quan a distància i desnivell i ara en canvi en qualsevol entrenament que fem ja fem més distància i desnivells similars o superiors, cosa que fa que hi vagi per fer-ho al màxim... i com que he llegit el blog den Litu i m'ha agradat la seva crònica, la penjaré i al final faré les meves pròpies sensacions:

A 3/4 de 6 del matí i després de dormir poques hores perquè és la Festa Major de Salitja, en Carles, en Galderic i jo hem marxat de Sant Dalmai cap a Maçanet de Cabrenys per fer la Cursa del Fau. En un temps on les curses de muntanya van obrint camí dins del calendari, aquesta ja és la 5a edició. Malgrat que encara era força fosc, en passar per la zona de Pont de Molins, Llers, Boadella o Darnius i sobretot a la carretera que porta a Darnius des de la N-II, hem pogut veure tota la zona cremada per l'incendi d'unes setmanes enrera. La pudor a cremat era important i feia pena i ràbia.

En una horeta justa hem arribat a Maçanet de Cabrenys i després de fer una volta pel poble trobant el lloc de sortida (quin sortidor de benzina més guapo, obert les 24 hores!!!!, però te l'has de posar tu mateix...) hem arribat a l'Oficina de Turisme on ja hi havia ambient. Hem aparcat i quan anàvem a fer les inscripcions, ja ens hem trobat amb en Jesús que havia vingut de la Bisbal. Després de recollir el dorsal i la samarreta (molt guapa per cert, dissenyada per l'Emma Puigmal), hem anat a fer una visita als lavabos i després a escalfar una mica (de fet hem anat fins al final d'un carrer i hem tornat. Amb tota la tralla prevista, tampoc cal escalfar gaire).Així doncs, han arribat les 8h hora de sortida. Ens han fet recular una mica, hi ha hagut un petit parlament sense micròfon (i quan ja havia acabat li han donat un), i finalment el cuet que ha petat ben fort.

Hem sortit en baixada durant gairebé 2 quilòmetres fins arribar a la Farga i travessar el riu Arnera (el travessarem moltes vegades). Han sigut els 2 quilòmetres d'escalfament i els més tranquils. Tota la resta ha sigut bastant dur (dit per especialites i amb molta experiència, en Carles i en Galderic). Hem començat a pujar fins arribar a l'ermita de Sant Pere dels Vilars a 510 metres d'alçada.I un cop passada l'ermita, el quilòmetres més dur (15 minuts en fer-lo i 200 metres de desnivell), que ens ha portat a la collada dels Gessos (728 metres), on hi havia el primer avituallament (en total n'hi ha hagut 5 més el de l'arribada): meló, síndria, aigua, coca-cola... Aquí m'he trobat amb en Marc, que estava molt enfeinat omplint els gots. Una mica de respir i un petit tram de roques planer, que ha servit per alleugerir les cames.

Aquí les vistes començaven a ser interessants per la banda del poble de Maçanet de Cabrenys, llàstima de la calitja. Un petit tram on hem pujat a una petita cinglera amb una ziga-zaga per entrar en una zona agrícola planera abandonada amb el mas del Bach (km 7,5 i 820 metres d'alçada), on una noia anava fent fotografies.. A partir d'aqui, la pujada es feia més intensa i enmig del bosc hem arribat fins a l'ermita del Fau (960 metres i 8,8 km), on hi havia el segon avituallament. L'ermita del Fau, que dóna nom a la cursa, és una ermita, dins l'antic terme parroquial de Carbonils, al nord-est del terme d'Albanyà, datada ja el 1407. També és coneguda com l'ermita de les Formigues o de les Alades. Es troba en mal estat i és per això que 1 euro de les inscripcions era per a la seva rehabilitació.Un cop passada l'ermita del Fau ja ens trobàvem dalt la cinglera de la Serra del Bach Grillera. Hem seguit pujant lleugerament fins arribar dalt d'un primer cim, el Puig de la Gavarra (amb l'ajuda d'alguna que altra cadena). Les vistes aquí són millors, amb el Basegoda i la Mare de Déu del Mont (aquesta última no l'he vista, però en Carles diu que ell si que l'ha vista. Jo estava pendent d'altres coses...). Quan semblava que ja havíem arribat a la part més alta, no, veiem un altre turonet més endavant. Doncs a pujar-lo!!! Ja estem per sobre els 1.000 metres, ja portem més de 10 quilòmetres i 1h45 minuts aproximadament) i arribem al Bach Grillera.

Ja portem més de la meitat de la cursa i comença el descens. Fins ben bé al quilòmetre 13 (on hi ha el tercer avituallament), el descens és bastant tècnic, amb pedres, corriols estrets i amb molt pendent, i sort dels arbres per agafar-nos!!! Més d'un arbre haurà quedat masegat amb tanta gent. Arribem al tercer avituallament (la Casilla) i agafem una mica de pista que s'acaba aviat... A partir d'aquí fins les cames ja comencen a afluixar. Encara que sempre tendim a baixar, contínuament hi ha petites pujadetes (algunes una mica llargues). Travessem un parell de vegades la riera d'Arnera, una d'elles pel pont de Tapis, amb les consegüents pujades, sobretot la que ens porta al cinquè avituallament a la carretera de Tapis (al quilòmetre 18). Travessem la carretera, ens fan una foto (jo menjant meló, corro una mica, quan m'han fet la foto, torno a caminar i a acabar-me el meló). Els últims quilòmetres ja no estic per gaires coses, no estic acostumat a curses tant llargues i amb tant desnivell, així que m'ho prenc amb filosofia. Quan puc córrer corro, i quan no camino. Les contínues pujadetes fan que gairebé sempre camini fins arribar a l'últim quilòmetre, que fa baixada i en asfalt. Els últims metres en baixada ens porten a l'arribada. 3h15 en 20'67 quilòmetres i 937 metres de desnivell positiu acumula.

L'arribada i l'avituallament final han estat com els altres, molta qualitat i quantitat: begudes de tot tipus, macedònia, pa amb pernil i altres coses. I sobretot, l'entorn de la Font d'en Xampí, amb gespa, bancs i un petit llac amb una manguera que feia les delícies dels peus.

Aquí m'he retrobat amb en Jesús, en Carles i en Galderic, i també amb l'Emma i en Marc xerrant una mica. Després de descansar una mica, hem anat cap al cotxe per marxar. Abans d'arrencar, però, en Carles ha hagut de tancar el capó del cotxe, no fos cas que no veiés res pel retrovisor.

Per part meva dir que és una de les millors curses que he fet per la província, tant quant al recorregut com per l'organització que li posaria una nota de 20 sobre 10...i sobretot pel final que hi ha un entorn incomparable... Gràcies!!!

recollint dorsals

fent cua al wc

Foto oficial

esperant per fer una dutxa

Aquí l'enllaç al Wikiloc.