dissabte, 23 de març del 2013

I-PUJADA A SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES DESDE STA.COLOMA DE F.

Dissabte dia 23 de març de 2013:
Avui juntament amb l'Ivan , teniem previst anar fins al Pedró passant pel cami mil.lenari i la Trona , però una vegada al Pedró, vam pensar de fer un tros més cap a la carretera de sant Hilari al Subirà, i un cop allà,  vam dir d'anar fins la font dels Abeuradors, i al final un vop allà, l'Ivan pensant que l'havia dut fins allà amb la intenció de pujar va dir: "ara que som aquí , acabem de pujar que ja ho has fet expressament" . Cosa que no era la meva intenció, però que ja em va semblar bé i així ho vam fer. Dir que tot i que el temps no acompanyava i la part dels Pirineus estava tapada, les vistes al montseny eren espectaculars, ja que crec que es tracta del punt mes elevat de les Guilleries (1201,9m).
Despres de pendre un gel que duiem, (anecdoticament el duiem igual , suposo que ens l'havien donat en alguna cursa) trago d'aigua i cap avall que a baixada, en el tram de la trona, fem una apretadeta per disfrutar del descens, cos que fa que en els ultims kms el patiment es vagi valer ja que al final han sortit uns 33kms amb uns 1200+. Quatre estiraments i cap a casa...

diumenge, 3 de març del 2013

MARATÓ SALVATGE DE SANT HILARI SACALM-21

  Diumenge 3 de març del 2013:

Avui amb en Galderic i l'Ivan, cap a Sant Hilari per fer la temuda marató salvatge, ja que com diu el nom pinta ser dura i els comentaris de la gent que l'ha fet no deixen a ningú indiferent.

Com sempre que alguna prova és organitzada o diguem-ho millor, que s'hi posa el consell comarcal de la selva pel mig, mal "asunto" , a mi particularment ja no sortia a les llistes, sort que amb les noves tecnologies, he pogut accedir a la caixa i ensenyar el pagament. 

Bé, inscripció solucionada i apunt per la sortida. A la hora en punt em començat i ha començat el que tot i pensar que seria dura, ho ha estat molt més ja que en el briefing de la prova ens han dit que a les parts altes de la cursa hi havia neu, i no poca, en molts trams podria dir que hi havia fins a 15 cms, això si tova, cosa que si agues estat glaçada hauria estat impracticable.
En el traçat podria dir que no hi havia descans , o amunt o avall i no poc, tot era amb molta inclinació i feia que les cames no es podessin refer, quan tenies els quadriceps carregats de la pujada, començava la baixada igual de forta i aquests no es recuperaven, i això ha fet que patís i molt, el temps que he tardat és significatiu del patiment (06h:10min), però dir que és la prova més dura que he fet fins al moment, sobretot pels desnivells, però també per la dificultat dels corriols i amb l'afegit de la neu que no és poc.

Al final fet pols , però molt content de poder acabar una prova d'aquestes carecterístiques enter.

Dutxa, butifarra i arrosada i cap a casa amb una més, aquesta la tercera de muntanya.