Diumenge 3 de març del 2013:
Avui amb en Galderic i l'Ivan, cap a Sant Hilari per fer la temuda marató salvatge, ja que com diu el nom pinta ser dura i els comentaris de la gent que l'ha fet no deixen a ningú indiferent.
Com sempre que alguna prova és organitzada o diguem-ho millor, que s'hi posa el consell comarcal de la selva pel mig, mal "asunto" , a mi particularment ja no sortia a les llistes, sort que amb les noves tecnologies, he pogut accedir a la caixa i ensenyar el pagament.
Bé, inscripció solucionada i apunt per la sortida. A la hora en punt em començat i ha començat el que tot i pensar que seria dura, ho ha estat molt més ja que en el briefing de la prova ens han dit que a les parts altes de la cursa hi havia neu, i no poca, en molts trams podria dir que hi havia fins a 15 cms, això si tova, cosa que si agues estat glaçada hauria estat impracticable.
En el traçat podria dir que no hi havia descans , o amunt o avall i no poc, tot era amb molta inclinació i feia que les cames no es podessin refer, quan tenies els quadriceps carregats de la pujada, començava la baixada igual de forta i aquests no es recuperaven, i això ha fet que patís i molt, el temps que he tardat és significatiu del patiment (06h:10min), però dir que és la prova més dura que he fet fins al moment, sobretot pels desnivells, però també per la dificultat dels corriols i amb l'afegit de la neu que no és poc.
Al final fet pols , però molt content de poder acabar una prova d'aquestes carecterístiques enter.
Dutxa, butifarra i arrosada i cap a casa amb una més, aquesta la tercera de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada