dissabte, 4 de febrer de 2012

CURSA NOCTURNA DE ROCACORBA 2012

WIKILOC
Dissabte dia 4 de febrer del 2012:
Amb una sensació molt rara, ja que no estic acostumat a fer curses de tardes, estava molt estrany a les 4 quan en Joan em va passar a buscar per anar cap a Canet d'Adri.
Una vegada allà, amb molta i molta fred, amiga que estaria amb nosaltres tota l'estona, ens vam equipar com vam creure necessari, jo personalment duia 2 mànigues i 4 cossos, o sigui, tèrmica llarga, camiseta curta, samarreta empalfada running llarga i win stoped sense mànigues, gorro, guants buff i malles pirates amb els compresors de bessons que feien com malla llarga. Ens vam trobar amb en Jordi i en Ruben, i també amb l'amic d'en Joan, en Diego que és un crac ja que va fer la segona posició individual, la resta vam anar fent més endarrera.
Sortida espectacular:

Com podeu veure a la foto, preciosa!!!

Podi individual amb en Diego a l'esquerra 2on.
Doncs continuo, sortida a tope i esgarrapant els primers kilometres a una molt bona marxa fins a la masia Dorotea on en Galderic ens esperava amb una birra a la mà...(ja que ell tenía l'open trail tradeinn el diumenge i per això no va fer aquesta), i em diu que en Joan estava al davant meu molt aprop, cosa que em va fer pensar que alguna cosa no era normal, i en un parell de minuts ja vaig estar al darrera d'en Joan i va començar la llarguíssima pujada pel PR de Rocacorba, ja que son uns 4km de pujada infernal amb uns 600 metres de desnivell positiu, dels quals 229metres  estàn en un km. Anar pujant però en 10 minuts ja vaig perdre el rebuf d'en Joan i vaig començar a combinar caminant i corrent i vaig ser adelantat per una desena de participants. El corriol estava molt gelat i amb neu glaçada i feia que hi haguéssin talls molt perillosos, el que feia que el ritme fos més lent, després d'un bon patiment, vaig arribar a dalt i va començar la baixada pel corriol que porta a la esplanada i aquest estava molt perillós, però el vaig fer tot corrent i fins hi tot vaig poder avançar un parell de participants. Habituallament amb granitzat i a seguir, el camí que ens esperava era una pista que feia força pendent i amb molta pedra i xargais de l'aigua i també amb moltes parts congelades, cosa que va fer que anéssim picant molt de peus ja que amb els frontals veus més limitat. Despres de uns talls de corriols i pistes vam arribar a la part última on vaig poder avançar uns quants participants ja que al tall d'asfalt vaig imprimir un ritme de 4:20 en l'últim km, tot i estar força petat, les ganes de dutxa calenta em van fer còrrer. Final molt satisfet, ja que vaig fer el temps que tenía estimat per fer 2:16:00 i la posició 109 de uns 400 participants, cosa que em fa estar molt content dins les meves possibilitats, és clar...Ara esperant l'any vinent ja que és una cursa única a les contrades i això fa que sigui molt especial....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada